WACBTAKers

Igualets...

2009-03-12T20:10:00.003+01:00

On hi ha heinekens poseu-hi formatges i vins:

Tracks per al GPS

2009-02-24T14:59:00.003+01:00

Potser ja la coneixeu aquesta web però jo l'he descobert ara i em sembla interessant. Es tracta de gent que penja rutes (btt, senderisme, cotxe...) arreu del món i les pots consultar (distàncies, altimetria, fotos...) i si tens GPS te las baixes. Vès que no trobessim idees per al Wacbtak Tour 2009 !!!

Spassky vs Fischer ? (el guantazo)

2009-02-17T09:32:00.003+01:00

Doncs si, sr Groaendlandson, recordi aquelles tardes fent partidetes per les plaçes de Gràcia...

Aviam si recuperem aquells costums (ja que el sr té massa fred per sortir a còrrer pel matí).

Com anàvem dient...

2009-02-09T17:29:00.003+01:00

Doncs si, aviat farà un any del Cros Can Caralleu 2008. I ja toca moure's una mica i eliminar totalment aquells torrons que encara resisteixen a la panxolina, així que comença la temporada post-nadal. I mira tu per on que volia informar-me sobre el Can Carelleu d'aquest any i m'he trobat un video de l'any passat.

Sr. Gonso fixi's en el minut 2.33. Si noi, quins records eh? Doncs vinga, aquest any també toca. Si és que... el CCC ja és tot un clàssic dels Wacbtakers. Aquest any fins hi tot deixarem que s'hi apunti en Groenlandson. Mira si som bones persones!

pd. Ara només falta que surti la convocatòria. Perque es farà la CCC2009, no?

Wacbtak Tour '08 - Àlbum 2a part

2008-08-23T11:03:00.007+02:00

Tard, ho sé... perdonim les seves senyories.

Com bè va dir el Sr. V en un escrit anterior si que varem anar a visitar le Terres de l'Ebre, per cert, encara no entenc com es neguen al trasvassament amb la gran quantitat d'aigua que tenen/tenien aquells dies. M'estic acostumant a mullar-me massa en els grans aconteixements "biciclistes" i això no pot ser gens bo!

He penjat a flickr les fotos que vaig fer durant el Tour, aquí un petit tast:

1r. Primer Wacbtak pícnic del Tour, segur que estaven possar a parir el Bàrbara Forés triat pel Sr. V.

2n. Aixoplugant-nos en un dels molts tunels del camí... encara sort.

3r. Fent el ganapia com a cada sortida, per cert en falta un des de l'última... qui serà el proper en caurè???

4t. Típica imatge de jubilats en viatge de l'Inserso.

5è. Sant Joan d'Horta, la nostre base d'operacions durant e Tour.

6è. Un viaducte més pasat pels WACBTAKers.

7è. L'esperit WACBTAKer ja estava reflectic en el fris de ceràmica de la Cooperativa.

El vi entra pels ulls?

2008-08-13T10:30:00.007+02:00

El vi no ho se, però les etiquetes del vi és evident que si, i més en aquest cas (lazarus-wine). És d'un estudi de Madrid i va guanyar un premi LAUS...

Un altre exemple de grafisme espectacular (dissenyador rús anomenat Nadie Parshina)...

Si teniu curiositat i temps podeu llegir un estudi sobre la influència de les etiquetes en la valoració dels vins i altres objectes a aquest link.

Bàrbara Forés... guia completa

2008-07-11T14:43:00.004+02:00

Bé, després de rebre quantitat de peticions i per donar un lloc d'honor, que es mereix, us passo un link imprescindible per a conèixer amb més profunditat l'estimable celler de Bàrbara Forés.

Si que hi vàrem anar!

2008-05-30T21:40:00.007+02:00

Esperant amb candeletes la crònica dels següents dies...
Fotos del dia 1 versió Vicutorux. El sr Groendlanson i sr Donso també buscaràn temps per omplir l'album (oi?)

1. Sortida triumfal desde l'Estació de França pulidets i amb olor a colònia:

2. Pasant per la "casilla de salida" amb el Bàrbara Forés 2005 i una mica de formatges (ara si que podem començar l'aventura):

3. Després d'un moment de pànic trobem la via verda (cap allà és el Delta de l'Ebre, no?):

4. L'aigüa baixa a dojo:

5. El camí és llarg però les vistes ens donen forçes:

6. Oliveres i vinyes no en falten:

7. Vinga que ja falta poc!

Nota adhesiva

2008-05-23T15:25:00.002+02:00

Estimat amic Vicotorux per una vegada té tota la raó: l'ombra de Schoppenhauer és allargada. Podríem passar hores y hores buscant un guanyador en aquesta batalla dialèctica però com molt bé va dir el poeta en la guerra no hi ha guanyadors sinó només vencuts.

Anava a fer una contundent rèplica al seu darrer comentari quan quelcom estrany m'ha fet aturar-me i llavors me’n he adonat. Sr. Vicotorux, no troba quelcom a faltar?

En realitat allò que m'ha trasbalsat ha estat una cosa molt present en el nostre diàleg: els silencis del Sr. Gonso. Com va dir el líric: no hi ha res més eloqüent que el silenci. M'imagino al sr. Gonso rient des de la seva torre d'ivori, sense despentinar-se, mentre vostè i jo ens ferim amb els nostres comentaris. Com digué l'avi Maragall: ara hi veig clar ; o com digué Arquímedes: Eureka.

La unió fa la força. Li sembla fer un pacte per destrossar al pèrfid sr. Gonso. Jo només recordaré que alhora de triar habitació cap dels dos va voler compartir-la amb el pelussa Gonso.I que per si no ho saben els nostres lectors comparteix amb el nostre estimat Saint Marcellin algunes propietats oloroses.

POST-IT (sobre les acotacions del sr Groendlanson)

2008-05-23T14:32:00.002+02:00

(Ho faré constar com a nova entrada per tal d'evitar malentesos a aquells que eviten la lletra petita)

Jo no he estat qui ha menystingut la capacitat de mantenir una opinió per part dels lectors donant per suposat que els meus actes poden resultar risibles o segons les seves lletres "no sortir-ne gaire ben parat" als ulls dels respectables espectadors. Pot fer el favor de no continuar amb la ignominiosa tasca de cobrir de fems aquells actes purs que vaig cometre ja sigui per inocència o descuit? (i ara ja no sé de que parlo)

Quin mal ha causat l'opuscle de Schopenhauer!

Acotacions

2008-05-23T13:41:00.001+02:00

L'aptitud més meravellosa de la ment humana i per tant aquella que ens excel·leix per sobre de qualsevol criatura no és pas la memòria, aquella capacitat de recordar acuradament tot allò que hem viscut, sinó precisament tot el contrari: l'oblit.

La desmemòria, aquella fagocitadora de records, és el meravellós mecanisme que permet que l'amistat dels nostres tres herois gaudeixi de molt bona salut ja que en el seu procés d'eliminació menysté aquelles vivències que de ser presents enterbolirien els sòlid lligams conreats durant anys i anys de contacte.

Es per això, amic Vicotorux, que no trobarà en les cròniques d’aquest cronista tot el succeït durant el viatge, però el que si hi trobarà és un respecte sacríleg per la veritat. Seguint la seva acerada crítica vostè podria suggerir que la selecció d'anècdotes, escrivint unes i amagant les altres, no és res més que una forma de manipulació de la realitat. Però simplement em remeto al que he escrit. Si hi ha quelcom que no hi surt no és pas per omissió voluntaria de la realitat sinó simplement per la fosca i tentaculosa mà de la desmemòria.

Si vostè no surt gaire ben parat a ulls dels nostres lectors no és pas culpa d'aquest cronista sinó com a responsable dels seus actes, i així finalment és com serem jutjats.

Notes al marge (Records tunejats, no gràcies!)

2008-05-23T12:53:00.002+02:00

Crec que és injust aferrar-se a la realitat torta que vol mostrar el sr Groendlandson amb els seus continguts i perfumats textos. Més valdría tenir un olfacte instruït davant els rígids i re-estilitzats records que han volgut lapidar la realitat viscuda. Sort que l’aigua sempre troba el camí de fer, per bé que s’hi vulguin interpossar grans preses.
No dubto de la memòria del sr Groendlanson de la mateixa manera que no dubto que reescrivint un cop i altre durant aquestes setmanes sobre els mateixos textos nit i dia, sense temps per fotesses com ara dormir o menjar (només recordant abreçolar sa filla), ha pogut malmetre els fets i obviar actes comesos durant aquella primera jornada. Esperem que les següents cròniques no es vegin entorpides per l’afany d’estilitzar i aparegin sense embuts anècdotes com les que s’han omès en el primer escrit; l’ensumada de calçetes a l’estació de Tortossa per part del sr. Gonso i la incontinència de riure viscuda pel sr. Groendlanson fruit de l’ingesta del mai prou valorat Barbara Forés que el va fer rebolcar com una cuca! Posats a fer, es podria afavorir la figura del veritable heroi de … (muntanya!) … ara no se que anava a dir.

Vies verdes vora el prat

2008-05-22T18:43:00.001+02:00

Al món hi ha dues classes de persones, les que fan cas als meteoròlegs i les que no.

Els tres il·luminats protagonistes d'aquesta crònica desoïren les veus d'aquells que qüestionaven la seva força moral i física i decidiren llançar-se a la carretera tot emulant antigues lectures juvenils.

Mentre la ciutat dormia els tres wacbtakers creuaren silenciosament els seus inhòspits carrers fins a l'estació i després de subornar al policia de la duana aconseguiren arribar al tren que els duria cap a l'aventura.
El camí cap a Tortosa no va ser pas fàcil ja que presències estranyes convertiren el que en principi havia de ser un viatge tranquil amb un clima relaxat en una atmosfera asfixiant. Una de les presències, que anomenarem la lectora de Mortadelos, va provocar un dels moments més tensos del viatge quan ficant-se en conversa d'altra a crit de "Muntanya" creà un tens silenci impossible de tallar ni amb la mandolina més esmolada. Capítol a part el mereixeria l'altre presència, una criatura del submón capaç de metamorfosejar-se en qualsevol cosa, estudiant de telecomunicacions o estudiant de periodisme i que no va parar de balbucejar durant tot el trajecte mots incomprensibles, segurament parts d'algun conjur, com ara "geperresepe" "pepephone" o "entry no". El senyor Vicotorux en un moment de debilitat producte segurament de la por va perdre el control dels seus esfínters. Per sort era l'únic que portava el bolquer posat des de casa.

Després d'aconseguir suportar estoicament aquestes presències els nostres aventurers arribaren a Tortosa on pogueren proveir-se de queviures per fer el llarg viatge fins a Horta de Sant Joan. Abans, però, el sr. Vicotorux va haver de negociar amb l'autoritat per tal d'aconseguir el salconduit per travessar la frontera fins a l'inici de les vies verdes.

La combinació de la pluja i un pèssim sentit de l'orientació (els ponts serveixen per passar per sobre no pas per sota) alentiren considerablement la marxa, però un cop superat aquest petit entrebanc, els nostres herois marcaren una velocitat de creuer trevassant camps de tarongers, autopistes i encreuaments fins arribar a l'antiga estació de Xerta. Allà, els nostres gourmets, desferen les alforges per degustar una acurada selecció de formatges marinada amb un Barbara Forés del 2005 que provoca les primeres discrepàncies dins del grup. El sr. Groenlandson, recolzat pel sr. Gonzo, després de copsar les propietats organolèptiques del Barbara Forés, afirmà que la qualitat que se li pressuposava pel preu pagat no corresponia en absolut amb el producte. Per dir-ho suaument el Barbara Forés acidulejava pels quatre costat i que en Parker no li donaria ni un tres pelat. D'altra banda el sr. Vicotorux va fer una encesa defensa del vi que li va costar més d'un retret durant el viatge.

Un cop apaivagada aquesta disputa els tres herois enfilaren camí cap a la propera estació. Un plugim constant acompanyà als nostres amics durant la major part del trajecte però això no fou cap impediment per la consecució de les fites marcades. Aquest tram fou sens dubte el més bonic de tots ja que l'aigua caiguda els darrers dies convertiren els cabdalosos afluents de l'Ebre en precioses obres d'art de la mare natura.

Un cop superada l'estació de Pinell del Brai el camí començà a enfilar-se, moment que aprofitaren el sr. Vicotorux i el sr. Gonso per imposar un fort ritme que el Sr. Groenlandson no pogué aguantar. Aquesta situació provocà més d'una rialla condescendent amb al·lusions velades a la més que incipient panxeta del sr. Groenlandson.

Finalment, quan el dipòsit era ja apunt d'esgotar-se, els nostres campions van arribar a l'encreuament que els duria després de superar pendents del 14% al punt final de la primera etapa: la casa de colònies. Allà, l'inefable sr. Parramón, els dugué a la seva cambra per empolainar-se abans de compartir el selecte sopar que compartirien amb vailets i grans. Sopar que hagués signat sense cap mena de dubte el polèmic Santi Santamaria.

Continuarà...

El briefing per al Wacbtak Tour 2008

2008-05-08T19:33:00.006+02:00

El temps que ha de fer a Tortosa (segons AccuWeather.com)...

Els Wacbtakers estem confiats de que la pluja no pot impedir la felicitat del nostre tour per Terres Altes. Confiança suportada bàsicament per la nostra inexperiència, ignorància i ingenuïtat. De totes maneres, i a manera de briefing, ens mirarem el següent vídeo...

Un altre llibre mediàtic

2008-04-22T15:00:00.003+02:00

Aquest St. Jordi surt a la llum l’esperat recull d’un conte curt (però curt... curt, oi gonso?) per als incondicionals del blog Wacbtakers. Comença així:

“Escapçar-se el dit potser no va ser tant bona idea com semblava. Al moment ho va fer sense pensar i es va trobar amb un troç de dit a la bossa de congelats a urgències de sant pau. No va trigar en adonar-se que potser podria haver trobat alguna altra manera de fer temps i postposar la cita “Wacbtakeros on Road 2008”. Volia fer temps per mirar de comprar un porta alforjes per la bici però els altres components awics no ho possarien fàcil i la urgència demanava una actuació inmediata. Així es va trobar amb un aparatós envenat a la mà que el va fer notori allà on anava; tothom hi deia la seva i buscava una manera original de riure-s’en. Cada cop que entrava al forn de pa s’escoltava un “mi casaaaa” anònim seguit d’alguna esbufegada-risita ofegada.”

No és un llibre pòstum, però casi, eh?!
Total, Wacbtak tour 2008 es retarda per accident digital. Nova data: 10,11 i 12 de Maig.

Aqui podeu veure una imatge promocional de l'autor...

Target 1: VIII Cros de muntanya de Can Caralleu, ASSOLIT!!

2008-04-01T21:30:00.009+02:00

Ja està!! Va arrivar el dia del cross i varem complir, com no podia ser d'una altre manera.

Es va aixecar el matí tapat, peró no ens va tirar enrera el temps ni molt menys el gran pendent que varem haver de superar durant el cross (jo m'ho vaig pensar, això si) Després d'escalfar una estoneta per Can Caralleu, a un quart d'once es donava la sortida. Teniem per davant 9,5 km per patir i una hora i mitja com a màxim per fer-ho. A partir d'aquí que haig d'explicar... una mica de fer CACO a les pujades i un servidor fer el maCACO a les baixades i 50 minuts més tard l'awic Vik arrivava a meta. Jo força més cardat 12 minuts més tard... no està gens malament quan ens habiem dit de fer-ho en una hora. No us ho creieu aquí les classificacions. Les meves sencacions, encara en fa mal el genoll dret, millor me les guardo.

Clareta a la terrassa per recuperar-se, sorteig de material (que maco el xaleco rosa que li va tocar al Vik) i cap a casa a descansar que a la nit hi ha Wacbtak.

Ja sabem el què és, de cara a l'any que be toca millorar registres... jo ho tinc més fàcil!! i faltarà saber si el Sr. Xillout podrà sortir a causa de la seva futura paternitat... JAJAJA

P.s.: Víctor tiu, no et veig a les fotos!!!

Víctor POST: ho veus com si...

Ja tenim Idiazabal collita 2008!

2008-03-31T18:13:00.006+02:00

L'idiazabal, un altre asidu als wacbtak, va ser el protagonista el passat 26 de Març en el tradicional Artzain Eguna (dia del pastor). L'Artzain Eguna és una fira que es celebra cada any a Ordizia on els protagonistes son els pastors, els ovins i el formatge. La jornada aixecà el teló per a tallar el primer formatge Idiazabal de l'any, el cuiner navarrès Koldo Rodero va fer els honors.

Aquest primer formatge de l'any tan sols tenia 2 mesos de maduració que és el mínim que requereix la Denominació D'Origen. I la "nota de cata" va ser: "suave, meloso, muy agradable, fino y sutil, con un retrogusto que perdura en boca".

A més la fira inclou concursos i mostres d'ovins, demostracions d'esquila i el.laboració de formatge, degustacions de xai, mostres d'artesania, ambientació musical i una taula rodona sobre l'evolució i el futur del pastoreig. Pot ser una bona cita per un altre any, no?

Flyer 2008.2

2008-03-27T23:00:00.003+01:00

Els formatges més pudents del món

2008-03-26T22:17:00.008+01:00

Aquest dies he pogut degustar un fromage de la zona de la borgonya molt pudent i boníssim. Es tracta de l'Époisses de Bourgogne.

El més curiós del tema es que durant un temps va ser considerat el formatge més pudent del món i de fet va ser prohibit de dur-lo en transport públic francès. Però finalment un recent estudi científic ha cedit el pudent honor al Vieux Bologne.

L'Époisses de Bourgogne forma part dels anomenats formatges "d'escorça rentada" i la seva elaboració és força complexe i curiosa: mitjançant un complicat procés artesanal (utilitzant llet crua de vaca) es realitza el formatge. Després de fer un rentat amb aigua salada es deixa reposar un mes en una bodega humida. Tot seguit es renta altre cop però amb aigua de pluja i licor Marc de Borgonya (un orujo) 2 o 3 cops a la setmana i durant un temps de 4 a 8 setmanes. Voilà! ja tenim a punt el cosí del St. Marcellín.

Agraïments: a Marc Jaricot que sempre ens ambienta l'oficina amb aquests perfums gastronòmics. Val a dir que a més va dur altres formatges, patés i un vi de Burdeux.

Què hem de beure?

2008-03-25T14:51:00.007+01:00

Mireu atentament aquestes imatges i penseu quina mena de beguda deu contenir la botella...

Serà vi escumós? serà champagne? serà... bé ells ho defineixen com
"A Sparkling Elixir Reminiscent of Spring" (recepta original del 1785!).
Es tracta doncs d'aigua pura de la zona de Jämtland (suècia) on es veu que amés és regió de vins. Es que els suecs són la pera amb això del disseny! La web també fa goig.

wacbtak tour 2008

2008-03-12T16:26:00.004+01:00

Estimats lectors, com haureu pogut veure en el taulell d'anuncis del bloc, els membres fundadors del club wacbtak han decidit abandonar, després d'anys i anys d'una reclusió gairebé monacal, la torre d'Ivori que servia d’escenari pels seus maridatges de vins i formatges i que els allunyava cada cop més de la terra, el bressol on creixen aquelles meravelloses plantes arbustives que després d'una sabia combinació entre la natura i la traça de l'home ens obsequien amb el meravellós fruit que delectava el savi paladar del nostre adorat Dionís (també conegut com a Bacus i Acratòforos).

Per aquest primer contacte amb la realitat del territori wacbtakers es desplaçaran a la zona de la Terra Alta.

Equipatge imprescindible: un llevataps

Seguirem informant!

Paraula de Robert Parker...

2008-03-07T21:02:00.008+01:00

Wacbtakeros preneu nota: el guru de l'enologia Robert Parker ha parlat i els catalans ens n'ensortim bastant bé. En la seva llista de "vins excel·lents del món" que publica anualment el crític de vins de la revista Wine Advocate ha col·locat dos vins catalans, un de la Denominació d'Origen Qualificada (DOC) Priorat i un altre de la Denominació d'Origen (DO) Montsant, entre els 6 millors del món!!!. Es tracta del vi Clos Erasmus, elaborat en un celler a Gratallops per l'americana Daphne Glorian i de l'Espectacle 2004.

Un altre vi que ha aconseguit la màxima puntuació de 100 punts ha estat el rioja Contador 2005.

Entre els 22 primers vins de la llista, és a dir, per sobre d'una valoració de 98 punts, hi ha set vins catalans, cinc que pertanyen a la DOC Priorat i dos a la Montsant.

Aquesta llista sortía fa uns dies a El Periódico...

La guerra de les caràtules

2008-03-02T17:32:00.002+01:00

Ara que ha estat l'Animac a Lleida i per fer un "guinyu" al nostre dissenyador i al nostre músic, us penjo un dels curtmetratges que s'han presentat aquests dies.

I concurs al tanto... quants d'aquest Lp's teniu?

Vins de disseny

2008-02-27T22:47:00.007+01:00

Tots sabem que la qualitat d'un vi no ve dictada per la qualitat del disseny de la seva etiqueta. De fet molts cops triem el vi amb l'etiqueta més cutre perqué creiem que la qualitat serà inversament proporcional.

De totes maneres hem de creure que a vegades es fan les coses tant ben fetes que a un bon vi s'hi aplica un disseny exquisit i sugerent. Sembla que pot ser el cas d'aquesta marca de vins d'Australia: Logan Wines (encara no l'hem tastat però).

L'estudi de disseny és War Design i la pàgina web que han desarollat per a Logan Wines és molt agradable i a més podeu consultar un full de cata per a cada vi. També fan Sparkling Wine (Prosseco style) i és que allà no deuen saber que és el cava!

A Collserola també hi ha tolls d'aigua

2008-02-25T23:31:00.003+01:00

Doncs si, l'altre dia vàrem trobar tolls d'aigua anant a còrrer (oi gonso?) i aquest cap de setmana en volia més.

-dissabte BTT
Recorregut: sagrada familia, c.les aigues, can borni, l'altre costat de la c.les aigues, can coll, can borrell, st medir, can borni i tornada.
36,65Km en 1h53m
average 15,7km/h
molt petat, la cinta del pulsòmetre no va anar bé (ui ui uiiii!)

-diumenge RUN
Recorregut: carretera les aigues, can borni, l'altre costat de la c.les aigues fins al final i tornada.
11,33Km (segons google earth)
1h3m, màxima 185ppm
(i després: una mica de pachorring per la c.les aigues)

Miquel, apunta't aquest recorregut, pot ser un bon entreno per la cross de can carelleu. tot i que per el que m'has dit la cross deu tenir molt més desnivell, però ens pot anar bé.

L'ambient del dissabte era algo així com...

salut i training!

Test WACBTAK I (solució)

2008-02-22T18:37:00.005+01:00

La cosa va així...

PREGUNTA 1 (lloc de procedència)
El fromage Le Saint Marcellin deu el seu nom a la vila homònima (resposta A) que pertany a la vall de Vercors situada al departament d'Isère que al seu temps pertany a la regió de Rhône-Alpes (resposta C). Per qui tingui encara dificultats de localització: França.

PREGUNTA 2 (matèria prima d'elaboració)
Com a dada anecdòtica cal dir que "l'estimat pudent" era realitzat originàriament amb llet crua de cabra (resposta A) tot i que en la actualitat es comercialitza la realitzada amb llet crua de vaca (resposta B).

PREGUNTA 3 (història)
Només un frikie del fromage pot saber que "Le Saint Marcellin Olympique Lyonnais" existeix (resposta A). Però sembla que, a hores d'ara (veient les respostes), tothom sap l'origen real del Saint Marcellin (resposta B).

Altres dades d'interés:

TEMPERATURA: treure de la nevera 15 minuts abans de consumir.
TABLA IDEAL: Camembert, Livarot, Saint Marcellin, Mimolette i pasta fresca aromatitzada amb fines herbes.
VI D'ACOMPANYAMENT: un vi "rouge de Bourgogne". Per exemple un Hautes Côtes de Nuits (uns 20 euros) o un Givry (de 20 a 25 euros).

AWICS Training #3

2008-02-21T14:51:00.003+01:00

Ahir vàrem tenir el tercer awics-training. I cal dir que el dr.Gonso em va dur pel mal camí. Rodatje en "falso llano". El ritme pachorrejava una mica i total vàrem anar diagonal avall, rambla poblenou fins el mar, passeig de mar i pujada per passeig de st joan.

fitxa tècnica: (ho dic tot de memòria, el proper cop m'ho curro una mica)
?? Km (o ho mirem al google earth o ens comprem un pulsòmetre nou amb kilometratge)
temps 55 min.
ppm max. 172 (el meu pulsòmetre no te mitja de ppm, una altra raó per canviar-lo)

També vàrem trepitjar algún que altre toll d'aigua, aqui podeu veure el vídeo dels fets .

Test WACBTAK I

2008-02-17T22:06:00.006+01:00

Posarem a prova els coneixements gastronòmics i començarem per un dels “fromages” més estimats, si! el number one: Saint Marcellin.He pensat que el més fàcil sería fer un cut-paste de qualsevol web que parlés del formatge francès així que... perquè fer allò més fàcil si ens podem complicar la vida?
Es tracta de respondre una serie de preguntes bàsiques relacionades amb el producte i atenció!!! : és una oportunitat per aconseguir l’autèntic carnet de WACBTAK edició 2008 (vàlid fins el 31 de desembre de 2008). Però per això s’haurà de respondre correctament a les preguntes.

Començem...

SAINT MARCELLIN

Aquest és el nom d’un dels formatges francesos més apreciats, es tracta exactament dun formatge molt aromàtic (de fet pudent) que es presenta dins una tarrina de fang (o plàstic, oi gonso?) de textura fondant recobert tot de florit blanc. Dit així sembla que no caldria probar-lo oi? De fet el primer cop ens ho vàrem rumiar una mica i quan vàrem treure l’envolcall ens va agafar la risa tonta, no? Però la gràcia és que està tant bo que desde sempre l’hem incorporat als sopars Wacbtak.
Primer de tot cal situar al mapa la zona de procedència...

PREGUNTA 01
a) El poble de Saint Marcellin
b) El mercat de l’Arbecería
c) Rhône-Alpes (capital: Lyon)

Entrant en termes d’elaboració podem dir que el Saint Marcellin està realitzat amb...

PREGUNTA 02
a) Llet crua de cabra
b) Llet crua de vaca
c) Altres formatges florits

La seva maceració requereix un mínim de 3 setmanes i es separa en unitats de 80 grams. Conté un 50% aproximat de matèria grassa i el seu preu oscil·la aprop dels 4 euros.
En quant a l’origen històric o moment en que s’ha fet popular, la anècdota és la seguent:

PREGUNTA 03
a) El club de futbòl Olympique Lyonnais després de posar en marxa tota mena de serveis aliens al club com ara una flota de taxis o una peluquería. Finalment va comercialitzar una línea gastronòmica de productes entre ells vins i formatges francesos amb el seu nom. D’aquí el famós formatge "Le Saint Marcellin Olympique Lyonnais" que degustem a les delicatessens.
b) El princep Dauphin Louis (futur Luis XI) va ser víctima de l’atac d’un violent ós als boscos on passejava. Dos llenyetaires el vàren socòrrer i per revifar-lo de l’ensurt li vàren oferir pa i formatge. Aquell “banquet” li va semblar gloriós i en agraïment als dos llenyetaires (Richaud i Bouillane) els va oferir 10000 ecus a cadascún i a més va incloure desde llavors aquell formatge anomenat de Saint Marcellin als banquets reials.
c) A Sant Marcelo li agradava molt aquest formatge i en honor seu li van possar el nom.

Les respostes d'aqui a 5 dies. Fins llavors salut i WACBTAK!

Target 1: VIII Cros de muntanya de Can Caralleu

2008-02-16T10:33:00.004+01:00

Aquest serà el nostre proper repte, el cros de muntanya de Can Caralleu, ve per ser exactes el primer. Propossat pel Vik a la resta de components wacbtakeros, vol que fem els gaire bè 10 km en menys d'una hora... no sé jo si el seu fràgil cor aguantarà tal esforç físic, el que si que sé és que un servidor ja es pot preparar de valent dons aquests dies que he anat a correr, al tornar a casa no m'aguanto ni els pets... intensificarem l'entrenament amb més sessions de running, allargant les sèries al velódrom i fent cas, per una vegada, al trainer Bernat fent "pesitas" per guanyar força.

Prefereixo fer la cursa de Cal Carajillu, sens dubte.

Gonso dixit

Al final van marxar

2008-02-15T08:45:00.004+01:00

Ja que el Vick a obert la línea als enllaços externs de coleguitas, i afagirem un més. En Karman i el pallaso Krasty, grans coneguts de la nit "Alfera", fa un any i escaix van proposar-se fer un viatget de Barcelona fins a Ciutat del Cap i va ser el dia 1 de Gener d'aquest any que varen fotre el camp. En el seu blog podreu llegir les aventures i desventures d'aquest parell pel seu periple africà.
Tant sols esperar que en la inmensitat i solitud del desert, no se'ls hi passi pel cap fer...

El "makingof" dels carnets oficials

2008-02-13T13:13:00.005+01:00

Doncs si companys, això de fer disseny és un "pinta, corta y colorea" total.
Això ho pot fer qualsevol, en aquest cas jo sóc el personatge en questió que l'hi ha tocat la dignísima tasca (no us ho podré agrair mai prou!) de transmetre gràficament el nostre lema "Wine And Cheese Better Than A Kiss".

Veureu que la figura que apareix il.lustrat als carnets tenen una semblança al que podría ser un FANTASMA, si en majúscules, perque a la fi és una mica el que som, no? Uns fantasmilles que volem entendre-hi de vins i formatges però en realitat només busquem excuses per veure'ns i fer-nos els entessos davant les parelles i amics (tothom coneix la nostra farça).

Bé, segur que de tant en tant pillem un bon vi i el sabem apreciar tot dient que és... curiós (tants diners malgastats en escoles de pago i cursos de cata de vins!). Per qui no ens conegui cal dir que de tant en tant també ens inventem paraules (preferiblement acabades en -eja) com visulfiteja o lambrusqueja.

Si jacob, ja faré la versió correcte amb WACBTAK per comptes de WACHBTAK, de moment gaudirem de totes les aventatges que ofereix als privilegiats titulars del club WACBTAK més selecte d'europa!

Els vins de la nit...

2008-02-02T11:12:00.004+01:00

Maridatge de vins i formatges

2008-02-02T11:12:00.002+01:00

A petició del Sr. V, faig cinc cèntims dels vins i els formatges que varem degustar en el passat Wacbtak... i el que vaig comentar, que cadascun es faci les seves notes de cata i apunti les seves sensacions, dons una cata no és res més que això...

El primer que varem provar va ser un Clos Floridene de Graves (adquisició en el passat mundial de ciclisme a Bordeaux, al propi chateau) i el platillo que el va acompanyar va ser una amanida d'escarola amb formatge Gorgonzola i pa de nous.

Acte seguit i por/possat pel Vick vam maridar un cava L'Hereu (molt ben trovat!!) de Raventós i Blanc amb un formatge de llet crua de vaca tipus brie amb tomaquet raf amb vinagreta de confitura de poma amb panses. Bravo pel cava i el motiu d'obrir-ho!!

En Jack va portar en DO Toro, Peñamonte crianza 2002 i aquí es va acabar el maridatge seriós -massa vi corria per les nostre venes. Tot així teniem una taula de formatges amb Idiazábal, Flor de Esgueva, Roncal i una mica de Passendal belga per donar un toc cremós. Un pixos de Flor de Esgueva envolicats amb pernilet de la Cerdanya va ser degustat a la vegada... i acabat!

I per finiquitar el tema unamica de iogurt natural de cabra amb confitura de arbercoc amb un vi negre dolç DO MOntsant, l'Ètim 2005 on el gust de pansa és nota que dona gust, bon gust.

Ara els hi toca a vostés...

Salut i vinitus!
Dr. Gonso

S'ha acabat la versió Alfa

2008-02-02T11:12:00.001+01:00

Ara mateix hem acabat la versió "Alfa" del blog... així que comença la beta.
Per ser concrets ha acabat com sempre, amb el Bruce Springsteen i per ser carnestoltes amb un Victor saleroso, un Jack buscant un piti i un servidor pirata.

He aquí la foto que ho prova... La serpentina de rigor!!!

Bona nit titans!!

Wacbtak de presentació del Blog

2008-02-02T11:12:00.000+01:00

A veure si anem fent els deures companys...

Per tal de celebrar la gènesis del blog, avui dissabte farem un Wacbtak a Ca la Rachel per presentar-lo en societat (reduïda). Aquesta vegada i com anfitrió penso donar-li un format de maritdatge, així us proposarè cinc o sis platillos amb els seus corresponents vinets. Com és el primer serà obert, es a dir, qualsevol tipus de vi i formatges. Ja ho anirem treballant en el futur.

De moment, un parell de notes, provarem un dels blancs que vaig baixar aquest estiu de Bordeaux més un vi sorpresa aportat pel senyor Jack...

Salut i vinitus!

Versió alfa del blog

2008-01-31T14:44:00.000+01:00

Estamos en ello... aviat passarem a la Beta, per exemple el dissabte!?