dimarts, 22 d’abril del 2008

Un altre llibre mediàtic

Aquest St. Jordi surt a la llum l’esperat recull d’un conte curt (però curt... curt, oi gonso?) per als incondicionals del blog Wacbtakers. Comença així:

“Escapçar-se el dit potser no va ser tant bona idea com semblava. Al moment ho va fer sense pensar i es va trobar amb un troç de dit a la bossa de congelats a urgències de sant pau. No va trigar en adonar-se que potser podria haver trobat alguna altra manera de fer temps i postposar la cita “Wacbtakeros on Road 2008”. Volia fer temps per mirar de comprar un porta alforjes per la bici però els altres components awics no ho possarien fàcil i la urgència demanava una actuació inmediata. Així es va trobar amb un aparatós envenat a la mà que el va fer notori allà on anava; tothom hi deia la seva i buscava una manera original de riure-s’en. Cada cop que entrava al forn de pa s’escoltava un “mi casaaaa” anònim seguit d’alguna esbufegada-risita ofegada.”

No és un llibre pòstum, però casi, eh?!
Total, Wacbtak tour 2008 es retarda per accident digital. Nova data: 10,11 i 12 de Maig.

Aqui podeu veure una imatge promocional de l'autor...

dimarts, 1 d’abril del 2008

Target 1: VIII Cros de muntanya de Can Caralleu, ASSOLIT!!



Ja està!! Va arrivar el dia del cross i varem complir, com no podia ser d'una altre manera.

Es va aixecar el matí tapat, peró no ens va tirar enrera el temps ni molt menys el gran pendent que varem haver de superar durant el cross (jo m'ho vaig pensar, això si) Després d'escalfar una estoneta per Can Caralleu, a un quart d'once es donava la sortida. Teniem per davant 9,5 km per patir i una hora i mitja com a màxim per fer-ho. A partir d'aquí que haig d'explicar... una mica de fer CACO a les pujades i un servidor fer el maCACO a les baixades i 50 minuts més tard l'awic Vik arrivava a meta. Jo força més cardat 12 minuts més tard... no està gens malament quan ens habiem dit de fer-ho en una hora. No us ho creieu aquí les classificacions. Les meves sencacions, encara en fa mal el genoll dret, millor me les guardo.

Clareta a la terrassa per recuperar-se, sorteig de material (que maco el xaleco rosa que li va tocar al Vik) i cap a casa a descansar que a la nit hi ha Wacbtak.

Ja sabem el què és, de cara a l'any que be toca millorar registres... jo ho tinc més fàcil!! i faltarà saber si el Sr. Xillout podrà sortir a causa de la seva futura paternitat... JAJAJA

P.s.: Víctor tiu, no et veig a les fotos!!!

Víctor POST: ho veus com si...