divendres, 30 de maig del 2008

Si que hi vàrem anar!

Esperant amb candeletes la crònica dels següents dies...
Fotos del dia 1 versió Vicutorux. El sr Groendlanson i sr Donso també buscaràn temps per omplir l'album (oi?)

1. Sortida triumfal desde l'Estació de França pulidets i amb olor a colònia:



2. Pasant per la "casilla de salida" amb el Bàrbara Forés 2005 i una mica de formatges (ara si que podem començar l'aventura):



3. Després d'un moment de pànic trobem la via verda (cap allà és el Delta de l'Ebre, no?):



4. L'aigüa baixa a dojo:



5. El camí és llarg però les vistes ens donen forçes:



6. Oliveres i vinyes no en falten:



7. Vinga que ja falta poc!

divendres, 23 de maig del 2008

Nota adhesiva

Estimat amic Vicotorux per una vegada té tota la raó: l'ombra de Schoppenhauer és allargada. Podríem passar hores y hores buscant un guanyador en aquesta batalla dialèctica però com molt bé va dir el poeta en la guerra no hi ha guanyadors sinó només vencuts.

Anava a fer una contundent rèplica al seu darrer comentari quan quelcom estrany m'ha fet aturar-me i llavors me’n he adonat. Sr. Vicotorux, no troba quelcom a faltar?

En realitat allò que m'ha trasbalsat ha estat una cosa molt present en el nostre diàleg: els silencis del Sr. Gonso. Com va dir el líric: no hi ha res més eloqüent que el silenci. M'imagino al sr. Gonso rient des de la seva torre d'ivori, sense despentinar-se, mentre vostè i jo ens ferim amb els nostres comentaris. Com digué l'avi Maragall: ara hi veig clar ; o com digué Arquímedes: Eureka.

La unió fa la força. Li sembla fer un pacte per destrossar al pèrfid sr. Gonso. Jo només recordaré que alhora de triar habitació cap dels dos va voler compartir-la amb el pelussa Gonso.I que per si no ho saben els nostres lectors comparteix amb el nostre estimat Saint Marcellin algunes propietats oloroses.

POST-IT (sobre les acotacions del sr Groendlanson)

(Ho faré constar com a nova entrada per tal d'evitar malentesos a aquells que eviten la lletra petita)

Jo no he estat qui ha menystingut la capacitat de mantenir una opinió per part dels lectors donant per suposat que els meus actes poden resultar risibles o segons les seves lletres "no sortir-ne gaire ben parat" als ulls dels respectables espectadors. Pot fer el favor de no continuar amb la ignominiosa tasca de cobrir de fems aquells actes purs que vaig cometre ja sigui per inocència o descuit? (i ara ja no sé de que parlo)

Quin mal ha causat l'opuscle de Schopenhauer!

Acotacions

L'aptitud més meravellosa de la ment humana i per tant aquella que ens excel·leix per sobre de qualsevol criatura no és pas la memòria, aquella capacitat de recordar acuradament tot allò que hem viscut, sinó precisament tot el contrari: l'oblit.

La desmemòria, aquella fagocitadora de records, és el meravellós mecanisme que permet que l'amistat dels nostres tres herois gaudeixi de molt bona salut ja que en el seu procés d'eliminació menysté aquelles vivències que de ser presents enterbolirien els sòlid lligams conreats durant anys i anys de contacte.

Es per això, amic Vicotorux, que no trobarà en les cròniques d’aquest cronista tot el succeït durant el viatge, però el que si hi trobarà és un respecte sacríleg per la veritat. Seguint la seva acerada crítica vostè podria suggerir que la selecció d'anècdotes, escrivint unes i amagant les altres, no és res més que una forma de manipulació de la realitat. Però simplement em remeto al que he escrit. Si hi ha quelcom que no hi surt no és pas per omissió voluntaria de la realitat sinó simplement per la fosca i tentaculosa mà de la desmemòria.

Si vostè no surt gaire ben parat a ulls dels nostres lectors no és pas culpa d'aquest cronista sinó com a responsable dels seus actes, i així finalment és com serem jutjats.

Notes al marge (Records tunejats, no gràcies!)

Crec que és injust aferrar-se a la realitat torta que vol mostrar el sr Groendlandson amb els seus continguts i perfumats textos. Més valdría tenir un olfacte instruït davant els rígids i re-estilitzats records que han volgut lapidar la realitat viscuda. Sort que l’aigua sempre troba el camí de fer, per bé que s’hi vulguin interpossar grans preses.
No dubto de la memòria del sr Groendlanson de la mateixa manera que no dubto que reescrivint un cop i altre durant aquestes setmanes sobre els mateixos textos nit i dia, sense temps per fotesses com ara dormir o menjar (només recordant abreçolar sa filla), ha pogut malmetre els fets i obviar actes comesos durant aquella primera jornada. Esperem que les següents cròniques no es vegin entorpides per l’afany d’estilitzar i aparegin sense embuts anècdotes com les que s’han omès en el primer escrit; l’ensumada de calçetes a l’estació de Tortossa per part del sr. Gonso i la incontinència de riure viscuda pel sr. Groendlanson fruit de l’ingesta del mai prou valorat Barbara Forés que el va fer rebolcar com una cuca! Posats a fer, es podria afavorir la figura del veritable heroi de … (muntanya!) … ara no se que anava a dir.

dijous, 22 de maig del 2008

Vies verdes vora el prat

Al món hi ha dues classes de persones, les que fan cas als meteoròlegs i les que no.

Els tres il·luminats protagonistes d'aquesta crònica desoïren les veus d'aquells que qüestionaven la seva força moral i física i decidiren llançar-se a la carretera tot emulant antigues lectures juvenils.

Mentre la ciutat dormia els tres wacbtakers creuaren silenciosament els seus inhòspits carrers fins a l'estació i després de subornar al policia de la duana aconseguiren arribar al tren que els duria cap a l'aventura.
El camí cap a Tortosa no va ser pas fàcil ja que presències estranyes convertiren el que en principi havia de ser un viatge tranquil amb un clima relaxat en una atmosfera asfixiant. Una de les presències, que anomenarem la lectora de Mortadelos, va provocar un dels moments més tensos del viatge quan ficant-se en conversa d'altra a crit de "Muntanya" creà un tens silenci impossible de tallar ni amb la mandolina més esmolada. Capítol a part el mereixeria l'altre presència, una criatura del submón capaç de metamorfosejar-se en qualsevol cosa, estudiant de telecomunicacions o estudiant de periodisme i que no va parar de balbucejar durant tot el trajecte mots incomprensibles, segurament parts d'algun conjur, com ara "geperresepe" "pepephone" o "entry no". El senyor Vicotorux en un moment de debilitat producte segurament de la por va perdre el control dels seus esfínters. Per sort era l'únic que portava el bolquer posat des de casa.

Després d'aconseguir suportar estoicament aquestes presències els nostres aventurers arribaren a Tortosa on pogueren proveir-se de queviures per fer el llarg viatge fins a Horta de Sant Joan. Abans, però, el sr. Vicotorux va haver de negociar amb l'autoritat per tal d'aconseguir el salconduit per travessar la frontera fins a l'inici de les vies verdes.

La combinació de la pluja i un pèssim sentit de l'orientació (els ponts serveixen per passar per sobre no pas per sota) alentiren considerablement la marxa, però un cop superat aquest petit entrebanc, els nostres herois marcaren una velocitat de creuer trevassant camps de tarongers, autopistes i encreuaments fins arribar a l'antiga estació de Xerta. Allà, els nostres gourmets, desferen les alforges per degustar una acurada selecció de formatges marinada amb un Barbara Forés del 2005 que provoca les primeres discrepàncies dins del grup. El sr. Groenlandson, recolzat pel sr. Gonzo, després de copsar les propietats organolèptiques del Barbara Forés, afirmà que la qualitat que se li pressuposava pel preu pagat no corresponia en absolut amb el producte. Per dir-ho suaument el Barbara Forés acidulejava pels quatre costat i que en Parker no li donaria ni un tres pelat. D'altra banda el sr. Vicotorux va fer una encesa defensa del vi que li va costar més d'un retret durant el viatge.

Un cop apaivagada aquesta disputa els tres herois enfilaren camí cap a la propera estació. Un plugim constant acompanyà als nostres amics durant la major part del trajecte però això no fou cap impediment per la consecució de les fites marcades. Aquest tram fou sens dubte el més bonic de tots ja que l'aigua caiguda els darrers dies convertiren els cabdalosos afluents de l'Ebre en precioses obres d'art de la mare natura.

Un cop superada l'estació de Pinell del Brai el camí començà a enfilar-se, moment que aprofitaren el sr. Vicotorux i el sr. Gonso per imposar un fort ritme que el Sr. Groenlandson no pogué aguantar. Aquesta situació provocà més d'una rialla condescendent amb al·lusions velades a la més que incipient panxeta del sr. Groenlandson.

Finalment, quan el dipòsit era ja apunt d'esgotar-se, els nostres campions van arribar a l'encreuament que els duria després de superar pendents del 14% al punt final de la primera etapa: la casa de colònies. Allà, l'inefable sr. Parramón, els dugué a la seva cambra per empolainar-se abans de compartir el selecte sopar que compartirien amb vailets i grans. Sopar que hagués signat sense cap mena de dubte el polèmic Santi Santamaria.

Continuarà...

dijous, 8 de maig del 2008

El briefing per al Wacbtak Tour 2008

El temps que ha de fer a Tortosa (segons AccuWeather.com)...



Els Wacbtakers estem confiats de que la pluja no pot impedir la felicitat del nostre tour per Terres Altes. Confiança suportada bàsicament per la nostra inexperiència, ignorància i ingenuïtat. De totes maneres, i a manera de briefing, ens mirarem el següent vídeo...