divendres, 23 de maig del 2008

Nota adhesiva

Estimat amic Vicotorux per una vegada té tota la raó: l'ombra de Schoppenhauer és allargada. Podríem passar hores y hores buscant un guanyador en aquesta batalla dialèctica però com molt bé va dir el poeta en la guerra no hi ha guanyadors sinó només vencuts.

Anava a fer una contundent rèplica al seu darrer comentari quan quelcom estrany m'ha fet aturar-me i llavors me’n he adonat. Sr. Vicotorux, no troba quelcom a faltar?

En realitat allò que m'ha trasbalsat ha estat una cosa molt present en el nostre diàleg: els silencis del Sr. Gonso. Com va dir el líric: no hi ha res més eloqüent que el silenci. M'imagino al sr. Gonso rient des de la seva torre d'ivori, sense despentinar-se, mentre vostè i jo ens ferim amb els nostres comentaris. Com digué l'avi Maragall: ara hi veig clar ; o com digué Arquímedes: Eureka.

La unió fa la força. Li sembla fer un pacte per destrossar al pèrfid sr. Gonso. Jo només recordaré que alhora de triar habitació cap dels dos va voler compartir-la amb el pelussa Gonso.I que per si no ho saben els nostres lectors comparteix amb el nostre estimat Saint Marcellin algunes propietats oloroses.

1 comentari:

vicutorux ha dit...

Gràcies per aturar-ho.
Per cert aviam si amenitzem amb una mica de fotos, no?
Jo recordo que les del DR eren molt bones. vaaaa no et facis de rogar gonsito!