Crec que és injust aferrar-se a la realitat torta que vol mostrar el sr Groendlandson amb els seus continguts i perfumats textos. Més valdría tenir un olfacte instruït davant els rígids i re-estilitzats records que han volgut lapidar la realitat viscuda. Sort que l’aigua sempre troba el camí de fer, per bé que s’hi vulguin interpossar grans preses.
No dubto de la memòria del sr Groendlanson de la mateixa manera que no dubto que reescrivint un cop i altre durant aquestes setmanes sobre els mateixos textos nit i dia, sense temps per fotesses com ara dormir o menjar (només recordant abreçolar sa filla), ha pogut malmetre els fets i obviar actes comesos durant aquella primera jornada. Esperem que les següents cròniques no es vegin entorpides per l’afany d’estilitzar i aparegin sense embuts anècdotes com les que s’han omès en el primer escrit; l’ensumada de calçetes a l’estació de Tortossa per part del sr. Gonso i la incontinència de riure viscuda pel sr. Groendlanson fruit de l’ingesta del mai prou valorat Barbara Forés que el va fer rebolcar com una cuca! Posats a fer, es podria afavorir la figura del veritable heroi de … (muntanya!) … ara no se que anava a dir.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada